Ressenya: I Cimera de Salut Ocupacional a la Música

9 de juliol de 2025

I Cimera de Salut Ocupacional a la Música (First Global Summit on Occupational Health in Music)

La Cimera de Salut Ocupacional a la Música celebrada el passat 9 de juliol a la Universitat Johns Hopkins, Washington D.C. va reunir un gran conjunt d'investigadors en l'àmbit de l'educació musical i de la salut ocupacional a la música, així com músics i professionals de la salut. El Dr. Kris Chesky va ser el director executiu de l'esdeveniment que va comptar amb la col·laboració fonamental de la Dra. Raluca Matei, la Dra. Giulia Ripani i el Dr. Nabeel Zuhdi.

El programa de la cimera va abordar la Salut Ocupacional a les Escoles de Música, Avenços a l'Atenció Clínica per a Músics, a la Formació Mèdica en Medicina de les Arts Escèniques, així com Avenços a la Disciplina Musical a través de la Col·laboració Transdisciplinària.

Es va remarcar la necessitat de prevenció, atenció especialitzada i formació des d'etapes primerenques en salut ocupacional i benestar dels músics. Els músics estan exposats a riscos físics, psicològics, socials i culturals i cal un nou model educatiu que integri el benestar com a part essencial del currículum. Comença a haver-hi una major conscienciació i algunes accions dirigides a l’educació en salut ocupacional per als músics. De fet, hi ha institucions que han començat a oferir cursos d'educació per a la salut, tot i que aquests tendeixen a centrar-se únicament en la prevenció de lesions físiques i la gestió de l'estrès, deixant de banda una visió integral del benestar. A més, hi ha una preocupant tendència a instrumentalitzar la salut al servei del rendiment artístic i a individualitzar la responsabilitat, cosa que pot generar sentiments de culpa i aïllament entre els alumnes. Per això, més que no pas ensenyar estratègies aïllades, des d'aquest cimera es va plantejar la necessitat d'una transformació institucional profunda, basada en recerca crítica i en una cultura de cura genuïna.

Segons sembla, ens trobem davant d'algunes contradiccions estructurals que afecten la implementació d'una educació per a la salut a les institucions de música. Els rols professionals dins de les escoles de música segueixen estant modelats per tradicions heretades i no qüestionades. Generalment, els docents no tenen formació en salut, però es veuen obligats a atendre problemes per als que no estan preparats. Per la seva banda, els estudiants continuen aprenent sota models d'ensenyament més aviat passius que prioritzen la repetició de cànons musicals per sobre de la reflexió crítica sobre la salut i el desenvolupament artístic. De fet, aquesta situació revela l'absència d'una identitat professional que inclogui la salut com a component central.

Des de la cimera es va destacar que, si volem transformar l'educació musical, sobretot l'educació superior, caldria replantejar com entenem i abordem la salut als entorns formatius. Les recomanacions presentades van assenyalar que el benestar no ha de ser un complement opcional, sinó el nucli des del qual es construeixen carreres artístiques sostenibles, ètiques i humanes. La salut del músic no pot dependre únicament d’estratègies individuals d’afrontament, sinó que ha de situar-se com una responsabilitat compartida entre els estudiants, els docents, les administracions i els professionals de la salut. Una educació musical saludable no és només una qüestió de cura personal, sinó una decisió política, ètica i cultural que redefineixi què entenem per èxit, excel·lència i professionalisme al segle XXI. A més de formar en la tècnica i el coneixement musical, l'educació musical hauria de promoure una reflexió crítica sobre com la salut i el benestar s'entrellacen amb la pràctica artística i l'entorn educatiu. Aquest canvi implica redefinir els rols del professorat, els professionals i els mateixos estudiants, promovent un enfocament col·laboratiu on tothom participi activament en la creació d'un entorn saludable i sostenible. Reconèixer la salut ocupacional com un bé comú essencial pot contribuir a fer que l'educació musical sigui un espai de cura i suport, on la salut i l'art es nodreixen recíprocament. Aquest enfocament no només millora el benestar dels músics, sinó que també enriqueix l’experiència artística, i, probablement, promou una pràctica musical més conscient, ètica i sostenible al llarg del temps.

En definitiva, el canvi que es cerca va més enllà de les iniciatives de benestar puntuals o de tallers o assignatures opcionals. No es tracta d'abordar la salut com una cosa addicional, o com una cosa que els estudiants han de trobar per ells mateixos. Més aviat es tracta de, a més a més de promoure l'excel·lència en els estudiants, no oblidar dir-los que han d'estar bé, que la seva salut és fonamental i que forma part del currículum. A la cimera es van donar algunes recomanacions globals perquè la salut estigui al centre de l'educació musical superior, com incloure la salut a tots els aspectes del currículum musical (no només en cursos optatius), col·laborar amb professionals de diferents disciplines (psicòlegs, metges, investigadors, educadors), o garantir el benestar del professorat, ja que està directament lligat al benestar dels estudiants.

Com a part de la sessió de cloenda es va compartir oficialment la Declaració TEMPO (Tertiary Education and Music Professionals’ Occupational Health). Aquesta Declaració és una crida global per reconèixer i prioritzar la salut ocupacional com un valor fonamental a l'educació musical superior.