Com a psicòloga de la música i de la interpretació musical em centro, principalment, en comprendre quins factors influeixen en l'activitat professional del músic i, amb diferents estratègies psicològiques, optimitzar el seu exercici musical, millorar la seva experiència interpretativa, i promoure la seva salut i el seu benestar.
Algunes de les meves funcions són ajudar el músic a millorar la seva atenció i concentració, a manejar les seves emocions, establir objectius realistes, reduir l'ansietat escènica, gaudir més de l'experiència interpretativa, enfortir la confiança en si mateix, o a autoregular-se per mantenir la motivació i el compromís en els seus objectius. Llegeix més sobre la meva dedicació AQUÍ.
Treballo amb diferents tècniques psicològiques, però sobretot, amb tècniques de tercera generació que incorporen pràctiques d'atenció plena, principalment amb la Teràpia d'Acceptació i Compromís (ACT).
L'atenció plena és una pràctica que contribueix a Cultivar Presència Artística (al següent vídeo pots visualitzar un taller impartit al II CONPSIMUSIC) i, probablement, contribueix a trobar el silenci del que Charles Cameron parla en un inspirador escrit dirigit al contrabaixista Barry Green (llegeix-lo AQUÍ).
I és que, l'atenció plena consisteix a parar atenció a allò que està passant en el moment present, sense pensar en el passat ni preocupar-se pel futur. Es tracta d'observar sense jutjar, millorant la concentració en allò que estàs fent. A més, en concentrar-te en coses com la teva respiració o en allò que veus i sents amb els teus sentits, l'atenció plena t'ajuda a sentir-te tranquil i a augmentar la teva consciència emocional, habilitat primordial per a l'autoregulació i maneig emocional.
Per altra banda, s'ha considerat que la pràctica de l'atenció plena contribueix a promoure experiències òptimes com l'Estat de Flow, caracteritzat per una profunda concentració, sensació de domini en les pròpies habilitats i despreocupació pels judicis dels altres, a més d'experimentar un major gaudi i sentiment de gratificació durant i deprés de l'activitat interpretativa.
Al següent vídeo "FLOW a la Música: relació amb el rendiment, com sents l'experiència, i formes de desenvolupar-la" presento l’estat de fluïdesa i com es relaciona amb l'autoregulació i el nivell òptim d’activació. També parlo de les dimensions que formen part d’aquesta experiència, què senten les persones quan l’experimenten, i com de forma general la podem promoure.
Charles Cameron diu que el silenci és la nostra entrada a la música i que ha après moltíssim en dedicar-li temps a connectar amb el silenci abans de tocar. Quan interpretes, et beneficies de connectar amb el silenci abans de despertar l'esperit de qualsevol compositor, ja sigui Beethoven o Ellington, o el teu músic interior. Diu que hi ha un profund pou de silenci al nostre interior i que tota música neix d'ell, ressonant feblement a les nostres oïdes al principi, i després creixent, fent-se present el so i la creació musical. Tot el cos es bressola, els braços s'eleven, la veu s'estén a l'aire. La música llisca a l'orella que escolta, sona i ressona als seus cors, i toca el pou de silenci interior: Silenci al naixement de la música i al final de la música. [Barry Green (2009). Bringing Music to Life. GIA Publications].