Sessió de formació. Intèrprets en equilibri: benestar emocional en una cultura de la perfecció.

20 de gener de 2026. Grupo de Trabajo de Salud Mental para las EEAA. Dentro de la Cátedra "L'Alcora de Investigación Musical y Calidad de Vida"

Resum de la sessió:

En la formació i la pràctica musical contemporànies, la por de fallar sol imposar-se al desig d'expressar-se, configurant una relació defensiva amb la música. En nombrosos contextos educatius i professionals, els músics es desenvolupen en entorns marcats per l'avaluació constant, la crítica implacable i una cultura de la perfecció que normalitza el sacrifici extrem com a requisit per a l'excel·lència. Aquestes dinàmiques, lluny de preparar de manera saludable per a la interpretació, tendeixen a erosionar progressivament el benestar emocional.

El benestar emocional es pot entendre com un equilibri psicològic dinàmic que s'expressa en la manera com una persona viu, com interpreta i integra la seva experiència emocional, que permet manejar les emocions sense col·lapsar o quedar desbordat, fins i tot sota condicions d'alta exigència. No implica l'absència d'ansietat o estrès, sinó la possibilitat de mantenir coherència interna, sentit i seguretat personal. Tot i això, en contextos on l'error es viu com una amenaça i la vàlua artística s'associa gairebé exclusivament a la precisió tècnica, aquest equilibri es veu compromès. Com a conseqüència, emergeixen problemàtiques freqüents en la professió musical, com ara ansietat escènica, esgotament crònic, desmotivació, autocrítica excessiva i pèrdua de creativitat.

Des d'una perspectiva psicològica, el benestar musical depèn en gran mesura de contextos que afavoreixin l'autonomia, la percepció de competència i les relacions de suport. Quan aquestes necessitats bàsiques no se satisfan, la motivació intrínseca es debilita i el perfeccionisme es converteix en una estratègia de supervivència més que no pas en una via de creixement artístic. La interpretació deixa llavors de ser una experiència significativa per transformar-se en un exercici de control i vigilància permanent.

És fonamental reconèixer que aquestes dificultats no són merament individuals, sinó sistèmiques. El benestar emocional no constitueix un afegit opcional a l'alt rendiment musical, sinó la condició que el fa possible de manera sostenible. Avançar cap a una redefinició de l'excel·lència musical implica incorporar la salut, el procés, l'expressivitat i el gaudi com a valors centrals, promovent entorns educatius i professionals que acompanyin, en comptes d'amenaçar, el desenvolupament artístic dels músics.