Capítol: Manifestació del fenomen de l'impostor a l'activitat musical: promoció i prevenció de la salut en els músics
- Laura Moral-Bofill
- Apr 12
- 1 min de lectura
12 d'abril de 2026. Per Laura Moral-Bofill i Basilio Fernández-Morante (2026). A A. M. Vernia (ed.), Educación e investigación musical: Transformación de los entornos saludables y de emprendedurismo (pp. 305-323). Dykinson.
RESUM: La síndrome de l'impostor (SI) es caracteritza pel dubte persistent sobre les capacitats pròpies i la incapacitat per internalitzar l'èxit, encara que hi hagi evidències objectives de competència. Les persones que l'experimenten tendeixen a atribuir els seus èxits a factors externs com la sort, l'esforç excessiu o la benevolència aliena, acompanyats d'un temor constant a ser “descoberts” com a frau. El propòsit d'aquest article de perspectiva és mostrar aquest fenomen en l'àmbit musical, on adquireix una rellevància particular. Defensarem, d'una banda, que la síndrome de l'impostor es pot abordar com a fenomen útil per a la prevenció del malestar en músics, més enllà del seu estatus diagnòstic, en descriure experiències com l'autodubte o la por a l'avaluació. El seu estudi, a més, es vincula amb l'ansietat escènica musical, mostrant una relació forta que pot ajudar a millorar estratègies d'intervenció i benestar en els músics. Discutirem, de quina manera els contextos d'activitat musical professional, juntament amb certes dinàmiques pedagògiques tradicionals, poden afavorir l'aparició o la consolidació dels sentiments d'impostor, i, d'altra banda, la necessitat de formació i recursos de suport adreçats al professorat per prevenir aquest fenomen. Amb aquest article esperem contribuir a la comprensió de la SI en l'àmbit musical i a estimular objectius de recerca futurs que plantegin avaluar programes d'intervenció dirigits a la promoció del benestar psicològic dels músics on es contempli la SI com a variable d'interès.
ACCÉS AL CAPÍTOL:
ACCÉS A TOT EL LLIBRE:
