Publicació a RIEM ISME: Avaluació d'una assignatura per desenvolupar habilitats d'autoregulació en estudiants d'educació musical superior d'estil modern/jazz

29 de setembre de 2025

Actualment, s'ha assenyalat que hi ha una paradoxa a la pràctica musical: encara que tocar música s'associa amb benestar emocional, els músics professionals enfronten alts nivells de risc físic i psicològic, incloent, per exemple, lesions o ansietat escènica (AEM). Els estudiants de música solen no tenir consciència sobre aquests riscos ni estratègies eficaces per manejar-los, és per això, que una gran quantitat d'estudis assenyalen la necessitat d'incorporar formació per a la salut i el desenvolupament d'habilitats d'autorregulació al currículum musical com a part d'una educació més completa i saludable.

En aquest sentit, els resultats de l'estudi que ens acaben de publicar a la RIEM ISME https://doi.org/10.1177/23074841251365707 són prometedors. Mostren que, els estudiants de música de superior que van cursar una assignatura orientada al desenvolupament d'habilitats d'autoregulació milloraven els símptomes de l'Ansietat Escènica Musical i, alhora, augmentaven els nivells d'experiència òptima o Estat de Flow. Concretament, millorava l'atenció i concentració dels estudiants, la sensació de domini de les seves habilitats, la sensació d'integració mental-corporal, i la despreocupació pels judicis dels altres i de com es mostren als altres durant la interpretació pública, típic de l'exposició pública. Eventualment, facilitava experimentar el gaudi durant l'activitat interpretativa musical, una de les principals metes de l'aprenentatge instrumental. Els estudiants van considerar els continguts de l'assignatura útils i pertinents per a la seva formació com a músics i professors, així com transferibles als alumnes i als altres contextos de la seva vida quotidiana. Concretament, van sobresortir els continguts referits a estratègies de regulació emocional i d'establiment d'objectius. Disposar d'hores explícites per treballar els exercicis va destacar com una cosa molt valorada pels estudiants. Des del nostre punt de vista, dedicar hores lectives a la pràctica d'aquests continguts ajuda a entendre que es construeixen a través de la dedicació i la pràctica. Mentre que la dedicació i la pràctica es comprenen fàcilment com a necessàries per a l'aprenentatge de l'instrument, no sempre és així per desenvolupar habilitats psicològiques. Tanmateix, el desenvolupament d'aquestes habilitats podria formar part d'un procés educatiu continu i permanent en el context de l'educació musical, i encaixaria en el marc de l'orientació psicopedagògica com una forma de prevenció primària inespecífica que minimitzaria la vulnerabilitat dels músics a disfuncions o prevenir-ne l'ocurrència.

Tot plegat, l'estudi dóna suport a la utilitat d'aquest tipus de formació per millorar tant la preparació professional com el benestar personal dels músics.